2012/01/10

Aitatasunaren ajeak eta biajeak (IV): umetxoaren negarrari, jaramonik ez?


Inguruan asko ikusten ari naiz: negarrez ari den umetxoari, oraindik hitz egiten ez dakien horri, jaramonik ez egitea, negarrez uztea, bere kabuz (azkenean) isiltzen den arte. Edo umetxoak bakarrik lo egin dezan Estivill metodoa aplikatzea.

Ez naiz ni aditua gai hauetan, baina honi buruzko oso ikuspuntu interesgarria irakurri dut, eta hemen jarriko dut halako laburpen bat, norbaiti lagungarri gerta dakiokeelakoan.

Yolanda González donostiarraren “Amar sin miedo a malcriar” liburukoa da entresaka (bide batez esanda, liburu guztiz gomendagarria guraso hasiberrientzat):

<< 
¿Qué tipo de sordera social puede impedir que desde el nacimiento los bebés reciban la atención que reclaman a través del llanto?
El llanto es la reacción saludable del neonato ante cualquier separación del cálido regazo materno.
En caso de separación del bebé de la madre, los bebes (primero) protestan, llorando anhelantes por el reencuentro con su mamá, y entran en una fase de desesperación (segundo) si no se responde la primera demanda; luego viene la fase de desapego (tercero), que conlleva una profunda resignación, fruto de la indiferencia recibida. Es una reacción contraria al impulso de vivir, presente en muchos adultos (…) que puede tener repercusiones para la salud y la estructuración del carácter.
La resignación es la base caracterial que interesa a algunos gobiernos e instituciones desde el poder. Personas obedientes, sumisas, que no protestan.
>> 

Ikusten duzuen bezala, zinez interesgarria.

Ondo pentsatu ezein erabaki hartu aurretik.

Honi buruz, eztabaida interesgarria dakar hemen:

iruzkinik ez:

Argitaratu iruzkina

Egin hemen zure iruzkina edo kritika..
Mila esker!
Bertol

kontaktua: bertol@bertolarrieta.net

kontaktua: bertol@bertolarrieta.net
www.bertolarrieta.net